Seguim el cicle d'entrevistes #ConeixAuladeSo amb la Luz Marina Díaz, professora de llenguatge musical, guitarra i directora de l'Escola Coral del Cor Infantil a l'Aula de So i a l'escola Santa Isabel.
Va cursar els primes estudis a l'escola Banda de Música San Sebastián de Tejina i va iniciar la guitarra clàssica a l'Acadèmia de Silvestre Álvarez i al conservatori Superior de Música de Santa Cruz de Tenerife. El curs 96-67 va ser becada per a continuar els estudis al Conservatori Professional de Terrassa on també ha estudiat cant. Ha participat en tallers d'òpera a l'Institut del Teatre, ha fet cursos de Direcció Coral i el curs d'Expressió Rítmica Musical a l'Institut Joan Llongueres de Barcelona. Cantautora, fundadora del grup poètic musical "Veus de dones" i ha estat membre de diversos grups de música del folklore tradicional de Canàries. Va treballar al Servei Educatiu de l'Auditori de Barcelona coordinant "Assaig de l'OBC" del 2003-2011.
Les vostres preguntes
Com vas començar en el món de la música?
A casa teniem una guitarra i erem dues germanes d'una edat semblant que vam començar a tocar en un grup de folklóre del poble. Primer la guitarra, el timple, la bandúrria... Després, una mica més tard, com el meu poble és molt musical i cal passar per la banda de música, ho vaig fer i vaig estar catorze anys tocant el saxo contralt, la meva mida no em permetia tocar un més alt! Va ser una etapa molt bonica perquè la banda de música és una activitat intergeneracional amb infants i gent gran i això crea unes relacions molt interessants. Anàvem per tota la illa fent concerts, certamens de banda, processons, actuacions a festes majors... era molt divertit!
Com vas passar al cant coral?
Sempre he cantat perquè la meva mare sempre ens ha cantat, fins ara que està al llit malalta, em truca i em canta! Vaig tenir la sort de que té una veu molt aguda, neta i bonica i sempre ens ha cantat. Des de petites jugavem a fer 'festivals de cantants', agafavem les escombres que eren els nostres micròfons i cantavem. La meva germana ha estudiat òpera i el folklore canari és molt exigent amb la veu, et fa cantar molt. A més, a l'església del poble es canta molt i a dues i tres veus, cosa que de seguida em va agradar molt. Quan estava a la banda de música em vaig apuntar al cor de l'església, que ja era d'un estil més
cumbayà, acompanyant-se amb la guitarra, jo em vaig comprar la primera guitarra acústica per a poder tocar cançons d'aquesta manera.
La meva vida coral va ser després al conservatori de Santa Cruz de Tenerife, durant els dos anys d'estudis que hi vaig fer, però ja va ser a Barcelona on vaig entrar al món coral definitivament.
Per què el cant coral és tan important?
El cant coral per als infants és el descobriment i la manera crec, més fàcil de fer música i descobrir-la al principi. Cantant, fins i tot a una veu, és la manera de que comencin a descobrir la seva pròpia veu, a frasejar, a cantar bonic... i així després poder cantar a corals amb més exigència, però això és deixant de banda tots els valors que pot tenir cantar en una coral.
Com és que vas marxar de les illes per venir a Barcelona?
La meva germana va venir a estudiar cant a Barcelona i jo vaig venir a visitar-la un juliol, de turista i vaig fer allò que fan els turistes: vaig fer en quatre dies tota Barcelona, vaig anar a la Sagrada Família, vaig anar a Montserrat... Va passar un any i ella seguia a Barcelona i jo que ja estava estudiant guitarra al Conservatori de Santa Cruz de Tenerife, i havia deixat el saxo per a la gresca, vaig pensar d'anar a fer-li companyia i venir a estudiar durant un parell d'anys.
A Tenerife tinc el mar, la roca negra... però no tinc els pins al costat del mar!
Què t'agrada més, l'ukelele, la guitarra o el timple?
Evidentment, com sóc canària, jo toco el timple. El timple és un instrument de cinc cordes, però no té res a veure amb l'ukelele a nivell d'afinació. A canàries tenim molta relació amb Venezuela perquè hi ha molta gent que va emigrar cap allà, i tenim també el cuatro que és l'instrument nacional de Venezuela. També és un instrument de quatre cordes però té una afinació diferent que l'ukelele.
L'ukelele, que ara fa uns anys que està de moda, a mi m'agrada i el puc tocar, de fet aquí ensenyo a infants i adults a tocar-lo però no el puc portar al meu poble. A Tenerife està "prohibit" l'ukele!
Si no et dediquessis a la música, què faries?
M'ha anat canviant la idea, però ja fa molts anys que combino la feina a l'Aula de So i a les corals amb la gent gran amb alzheimer, fer-los cantar i m'ha agradat moltíssim. Potser..treball social o d'educació social, alguna cosa així, m'agrada treballar amb aquesta gent i m'ha donat molt.
Què és el que més t'agrada de l'Aula de So?
Encara que treballem molt i dediquem moltes hores, no se que té l'Aula que et crea un cuc a dins que et fa estar sempre desperta, amb ganes i amb motivació.
La motivació que trobo en tots els companys i companyes.
La propera entrevista serà al Louis-Denis Acosta, pots fer aquí la teva pregunta o a les nostres xarxes socials
Comments