Engeguem el cicle d'entrevistes #ConeixAuladeSo amb el fundador, director i professor Martí Marín Perpinyà.
El Martí és un professor de música apassionat, que gaudeix de l'ensenyament en general i de la música en particular. Implementador de la metodologia Kodaly a Aula de So, traductor i adaptador de la metodologia, imparteix cursos i seminaris sobre aquesta.
Va estudiar el grau superior de guitarra (pla professional 66 Conservatori del Bruch- Barcelona) i és el fundador del Cor Infantil Sant Cugat, fundador de l'Associació musical Aula de So, de Joventuts Musicals de Sant Cugat i de l'ONG Petits Músics del Món.
Les vostres preguntes
Com es presenta aquest curs a l'Aula de So?
Ple de projectes nous, ple de noves idees, amb un equip renovat i amb molta empenta i il·lusió, amb ganes de tirar endavant moltes coses, entre d'altres la creació de la Fundació, el naixement de l'activitat per a nadons, la consolidació del departament de Teatre Musical amb el grup d'adults que farà Mamma Mia, el creixement i consolidació de l'Aula Jazz Orchestra i un munt de coses més.
D'on treus l'energia?
No ho se, surt sola. Està dins meu, com la de tothom, suposo que de la il·lusió, les ganes i de vegades de la necessitat, que obliga.
A què t'hauries dedicat si no t'haguessis dedicat a la música?
No en tinc ni idea. Havia de ser metge, físic, agrari, camioner... però no he estat res d'això. El que espero és que si m'hagués dedicat a una altra cosa m'hagués omplert i m'hagués donat tantes experiències positives com el que he fet fins ara.
Quan vas començar a tocar?
Ui, molt gran! Amb quinze anys vaig començar a tocar la guitarra, autodidàcta perquè és el que feia la gent de la colla.
La primera guitarra que vaig tenir va ser de "los tunos", que era una loteria, una tòmbola. Llavors, els meus pares me'n van comprar una, jo hagués volgut fer piano però com em van comprar una guitarra, quan tenia quinze anys vaig començar a utilitzar-la tocant cançons i acompanyant una mica.
Però de seguida em vaig posar a fer partitures i quan estava a tercer de medicina vaig decidir, d'una manera abosolutament emocional i visceral, que no volia ser metge i que volia ser músic. No tenia ni idea d'on em ficava.
Com se't va acudir fundar l'Aula de So?
No se'm va acudir, va sorgir. Vaig sentir un cor de nens de Lió quan jo ja donava classes a nens i nenes molt petits a l'escola Triangle de la Casa de Cultura i vaig pensar "caram, què tenen els nens de Lió, què deuen tenir als cromosomes que canten tan bé? Els catalans no poden?". I amb l'Eva Martínez i el Jordi Planes, que és mort, vam començar a pensar i a dissenyar com hauria de ser un cor de nens catalans que acabaria sent el Cor Infantil Sant Cugat.
A partir d'allà, les necessitats ens obligaven a tenir un nom i així va nèixer l'Aula de So que ha seguit fent coses de manera natural. Un dia vam pensar que aquells nens necessitaven fer classes de música i llavors vam crear una escola de música.
Per fer la compra del primer local se'ns va demanar constituir una S.L. i vam crear-ne una que avui en dia és Pleniluni Musical, com els nens i nenes necessiten instruments vam pensar en facilitar-ho construint una botiga de música.
També vam voler portar els nens a que visquessin noves experiències amb intercanvis culturals a l'Àfrica i sense voler va sortir Petits Músics del Món. Finalment, com els nens havien d'anar a concerts, vam crear Joventuts Musicals. I ara hem de posar ordre a tot plegat i si tot va bé, naixerà la fundació.
Què feies fa 30 anys?
Fa 31 anys donava classes a Triangle. Ja havia deixat la Medicina, tocava la guitarra i estudiava com un burro al conservatori per treure'm la carrera.
També portava grups de teatre, excursions i dinamitzava coses al poble, formava part del jovent que creava el pessebre vivent, teatre i feiem mil coses.
Quan vaig deixar la carrera de medicina i em vaig posar a estudiar música necessitava treballar per a guanyar-me la vida i curiosament em van demanar una cosa que no havia fet mai. Sí que havia fet de monitor d'esplai, però em van demanar que fes classes a Triangle perquè em coneixien de colònies musicals - havia fet les primeres amb el Jordi Planes - i em van demanar que hi anés perquè buscaven algú viu i que fes coses diferents. I aquest és l'origen, la causa de que jo comencés a fer classes amb nens de 4 anys cosa que no havia fet mai a la vida, de fet, abans feia classes a universitaris. Però bé, va anar molt bé, vaig aprendre, vaig disfrutar i vaig descobrir que amb tres i quatre anys ja fan moltes coses.
Què prefereixes, la música o l'hort?
No són comparables. La música és moltes coses, m'omple i m'agrada molt tot i que malauradament, aquests darrers anys he de dedicar massa temps a l'administració i la gestió i no pas a la música, per tant hi puc dedicar poc temps i en canvi l'hort és un moment de relax, de frenar, de fer coses que no impliquen a més persones, que només m'impliquen a mi i a la terra i crec que m'ajuda a encarrilar amb més energia i més força tota la resta i fins i tot amb més precisió i direcció.
La propera entrevista serà de l'Oriol Castanyer, pots fer aquí la teva pregunta o a les nostres xarxes socials
Comments