Oriol Castanyer i Martí - Coneix a l'equip d'Aula de So II

Seguim el cicle d'entrevistes #ConeixAuladeSo amb l'Oriol Castanyer, director del Cor Infantil Sant Cugat i del Cor Aglepta i també membre de l'equip directiu.

L'Oriol és un amant de la música i del món coral. Amb una trajectòria plena de mencions i una formació d'allò més complerta, és un element clau a l'escola pel que fa al treball amb els cors.

Va estudiar el Grau Superior de Piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu i més endavant es va graduar graduar en direcció de cor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

El seu interès en diversos estils musicals i inquietuds la portat a col·laborar i participar com a pianista i director en molts projectes. Llegeix aquí la seva biografia completa.

Les vostres preguntes

Amb quin record et quedes de tots els teus anys amb el Cor Infantil?

És difícil escollir un sol record, me'n venen uns quants dels viatges a l'estranger, dels festivals, dels concerts... a part de música fem moltes altres més coses.

Si he d'escollir, el més emocionant per a mi és el concurs d'octets que fem cada any perquè és molt impressionant veure el que fan les noies soles i te n'adones que la feina que fem realment els hi queda i els hi permet fer coses per elles mateixes. Acaben fent coses al·lucinants que potser nosaltres no hauriem pensat mai i a mi això m'emociona i m'impacta molt cada any.

Quant temps portes al món de la música?

Al món de la música hi porto 35 anys o més, des de ben petit perquè la meva mare havia estudiat piano i a casa n'hi havia un. Vaig començar a tocar i em van apuntar a música, però va ser de més grandet que vaig començar amb el Cor Infantil. Aquest va ser el clic i em vaig adonar de que això de la música és molt xulo, va fer que entrés de ple al món de la música i que tingués molt clar des de jove que volia dedicar-me a això.

Quina és la feina d'un director?

Un director de cor fa moltes coses. Hi ha tota la part artística: la tria de repertori, els assajos, muntar el repertori treballant directament amb el cor, decidir com distribuïr les veus, quin repertori és adequat pel cor per a cada moment... I després hi ha tota una part humana i social que també és molt important. En el cas del Cor Infantil és la gestió amb les famílies, el pensar més enllà de la música a nivell formatiu per als nens i nenes, que és el que és important en cada moment, tenir molt clar cada nen i nena en quin procés vital està i que necessita o li convé... Amb les més grans, com el Cor Aglepta, cal gestionar els interessos, necessitats i nivells de cadascú, que sempre són diversos.

La part social i humana és una part bastant important de la feina i de fet, en hores, segurament és com a mínim el 50%.

Per què has volgut ser director musical?

A mi el que m'agrada de dirigir cors és que treballo amb gent. En el món de la música, el estar dirigint és dels pocs rols que et permet treballar amb molta gent i alhora liderant el projecte. M'agrada haver de pensar i organitzar com preparar un repertori, però sobretot el dia a dia del treball amb la gent, el contacte, veure com està cadascú sempre. Cada dia i cada assaig són diferents i això és el que m'agrada més.

Evidentment la música coral a mi m'encanta i m'agrada molt cantar, per a mi ha estat natural el fet de posar-me davant d'un cor i començar a dirigir.

Per què hi ha més noies que nois a les corals?

Bona pregunta! Jo també m'ho pregunto. Crec que al nostre país és una qüestió cultural i potser de tradició també i en els últims 50 anys el món coral ha estat dominat per la presència de noies i no pas de nois.

Això no era així abans, quan hi havia els cors de clavé, fa més de 100 anys. Eren els homes els que anaven a cantar perquè anaven a treballar a les fàbriques i era allà on hi havia cors, sempre d'homes. De fet, hi ha molt repertori coral català de finals del XIX i principis del XX que és per cor d'homes. Però això és una tradició que es va perdre bastant i cada vegada hi ha menys homes, segurament per una qüestió cultural i perquè altres activitats han anat guanyant terreny, com per exemple, els esports, i els hem anat perdent.

És veritat que avui en dia, tots els cors busquen homes, perquè costa de trobar-ne i és una llàstima. A altres països això no passa o com a mínim no és tan exagerat, però aquí a Catalunya és encara un tema pendent.

A què t'haguessis dedicat si no t'haguessis dedicat a la música?

No ho se! A mi m'agrada molt la muntanya així que alguna cosa relacionada: de guia, vigilant d'un refugi o pastor d'ovelles. Però crec que si ara em veies forçat a deixar la música per alguna raó me n'aniria a la muntanya a fer alguna cosa.

La propera entrevista serà a la Susana Muñoz, pots fer aquí la teva pregunta o a les nostres xarxes socials